EL DIVORCI ENTRE CONVENIÈNCIA I COMUNIÓ per Xikket

Diuen que els matrimonis són complicats de per si (afirmació que no posarem en dubte), doncs imagineu-vos quan la política s’entrebesa pel mig d’una estranya parella com la que formen els senyors “madelman” Mas i Duran Colina al capdavant de Divergència i Comunió respectivament. Es tracta d’un romanç tant tempestuós que tard o d’hora haurà d’acabar amb un distanciament o un més que possible divorci.

Però la pregunta que formulo és: amb qui se n’anirien al llit en cas de ruptura? Cap dels dos sembla tenir cap mena de mania a l’hora d’arrossegar el seu partit cap als capritxosos camins del pacte.
El rollo “pepero” en principi seria el més compatible pels dos, pel Duran la part més espiritual perquè li va molt tot això de l’Opus i la correcció cristiana, i pel Mas la part més física amb els tratges, les ralles al mig i les gomines. A part diuen que on hi ha hagut amor sempre en quedarà… i a alguns la paraula botifler els queda molt bé.
Amb Esquerra Republicana no ho veig massa clar després de les falses mostres d’aspiracions independentistes que van promoure junts ja fa bastants mesos. Després d’aquell dia l’un i l’altre van quedar amb el cul enlaire i la seva il·lògica enemistat va madurar. Quin dia tots els catalans ens posarem d’acord?

En canvi amb els d’Iniciativa els Verds el pacte està assegurat, és l’única força política capaç de renunciar als seus ideals per estar al govern. No tenen cap mena de mania en adaptar-se, sinó que li preguntin al Saura i muller.
I finalment amb el PSC no els hi veig futur, ells estan enamorats del PSOE, passen de segons plats. Admiren el poder, Madrid i la foto. El tema aquest de flirtejar amb els peixos grossos de la política espanyola els hi va molt, ja se sap això amb els de la burgesia. Per què serà que a vegades tinc la lleugera sensació de que el senyor Duran utilitza el seu partit per arribar a ser ministre i el senyor Mas per molt que intenta destacar més que ningú acaba fracassant i li prenen el pèl de qualsevol manera?

Mai entendrem això de la política, perquè cap grup polític compleix la seva ideologia, ans el contrari, fan el que més els convé per aferrar-se als nostres impostos. Així que el divorci està servit entre la parelleta d’or de la incerta política catalana.