ENTREVISTA AMB CRIS JUANICO realitzada per Xikket.

Cris Juanico, ex vocalista dels menorquins Ja T'ho Diré i actual component del trio Menaix a Truà. En Cris,
una de les veus més respectades dins el món del rock català, va emprendre una nova carrera en solitari el
2004 amb l'àlbum Memòria, un recull de cançons populars com Na Dolores, Morena o Roseret, adaptades al
pop, el rock, o el reggae, entre altres estils. En aquesta aventura com a solista, Juanico s'acompanya del grup Els
Mags de Binigall.

Quan neix la necessitat de desenvolupar un projecte en solitari, després de la desaparició de Ja t'ho diré?
No, vé d'abans, i el projecte és el disc MEMÒRIA editat el 2004, encara que volia ser un projecte paral·lel. Però els esdeveniments es van precipitar i van fer que naixés després de la desaparició del grup. Evidentment la meva
intenció sempre ha estat dir coses amb la música i viure-la, com estic fent ara.

És imprescindible avui en dia adaptar-se als canvis del mercat musical així com a les noves tendències o és possible
la supervivència amb l'estil de sempre?
Si et refereixes a la part "mercantil", crec que és totalment necessari anar remant i no a remolc del que passa en el
món, vull dir canvis tecnològics, de suport, de distribució de material, accés per part dels músics i del públic a la
pròpia música. Però crec que és prou vàlid, a nivell musical, mantenir-se en un estil concret, sempre que un vulgui evolucionar.

Jocs d'amagat quina etapa musical obre?
Realment obre una etapa nova on tot és més feixuc, més costós, hi ha més responsabilitat, però a l'hora, més
llibertat. Diguem que ara treballo més però més a gust.

A nivell personal que ha suposat aquest àlbum?
Una mica ha suposat una recerca a dins meu ja que no és el mateix recolzar-te amb un grup que fer-ho solet.
Vull dir que he tingut que buscar i remenar a dins meu per trobar la manera de dir les coses que volia dir.

Creus que els últims esdeveniments polítics repressius envers Catalunya poden ajudar d'alguna manera a
incrementar el interès de la societat catalana per la música cantada en la seva llengua?
Potser si, però crec que això no apujarà la qualitat existent dins la música catalana, que ja és alta.

T'ha passat mai pel cap obrir les fronteres del teu treball al actual món de la música de ball, en format remescla?
Si. De fet ja ho vaig fer amb la cançó MORENA del disc MEMÒRIA i ara s'està enllestint una remescla de ES MOMENT,
el 1er senzill de JOCS D'AMAGAT, per part de NACHO CHAPADO.

Que és el que més t'agrada de la teva professió i el que menys.
El que més m'agrada és que sempre coneixes nous llocs, gent nova, noves maneres de viure. El que menys, la
quantitat de viatges en avió que he de fer per poder estar en contacte amb el "mundillo".

Creus que dins els actuals treballs més comercials, hi ha una falta de transmissió de valors i sensacions? Em
refereixo al fet de que la gran majoria són cançons que no transmeten res, tan sols estan fetes per ser
escoltades a totes hores pel gran públic.
Aquest és el gran problema de la música actual: caduca als dos dies. Però per vàries raons i no per culpa del
músic: multinacionals, radiofórmules, competència, mercat... D'altra banda crec que els valors de la nostra
societat envers la joventut, que és el nostre públic potencial, no són gaire nets. A més, la gent jove ja té de tot:
tv a l'habitació, mòbil, ordinador, bicicleta o ciclomotor, playstation... Per quina cosa ha de lluitar o suar si ja li
han donat
tot el que volia??

Quin ha estat el moment més dolç de la teva carrera musical?
És l'actual. Ara estic en el món de la música, vivint d'ella, i residint a on em pensava que era un somni viure mentre
em dedicava a això: Menorca.

Tens alguna mania o superstició abans dels concerts?
No, però sempre hi ha aquell nervi, aquell nus a l'estómac. El que si fem amb els Mags de Binigall és fer un rotllo,
com els equips de basquet o voleibol, i ens animem mútuament, com si fos una teràpia de grup.

Creus que internet pot arribar a ser un aliat pels musics per distribuir més fàcilment la seva música?
Si, el que passa és que s'hauran de canviar les regles. De fet actualment qualsevol persona que es baixi música
per l'emule o altres programes, aquesta no li surt gratuïta: paga uns costos (ADSL, CD-R, paper, tinta, impressora,
etc...) que igualen o superen el preu d'un cd comprat en un portal d'internet o en una botiga. La diferència és que
el benefici se l'emporten les grans companyies fabricants de cd's verges i regravadores i les companyies de
telefonia i tarifes planes. Els grans perjudicats en som els músics. I aviat no hi haurà gent animada a fer cançons,
ni discos, ni res que se li assembli. I no hi haurà cançons per intercanviar... Un poble que no cuida la seva cultura,
és un poble pobre d'esperit.

S'han oblidat del producte català els medis de comunicació dels Països Catalans?
Una mica, si. Cert és també que els gustos de la gent no es poden decidir des de fora, però ajuda que els mitjans et
facin cas i en donin una bona imatge de tu a fora. Per a que una moguda tingui continuïtat han d'estar tots els
estaments tirant en una mateixa direcció. Per posar un exemple: la música anglosaxona és la millor per a la
premsa anglosaxona...

Una salutació per als teus fans i lectors de Xikket.com
Molta música per a tots i que sigui de ball!!!