ENTREVISTA AMB MÍRIAM BENOIT realitzada per Xikket.

Nascuda el 22 de març de l'any 1983 a Madrid, Míriam Benoit sempre ha demostrat una clara vocació per estar davant de les càmeres, ja de ben petita amb 8 anys va debutar a televisió fent anuncis publicitaris i també de ballarina i animadora als espais juvenils Vip-Guay i Telebuten. Més endavant va participar en sèries i programes com Canguros, Tres hijos para mi solo, un Especial nochebuena de Telecinco al costat d'Anne Igartiburu, Agitación+IVA, Manolo y Benito Corporesion, Hijos de Terra i també va donar els primers passos dins el món del cinema amb el curtmetratge Viernes a les ordres del director Pepe Ganga. A part de les seves capacitats d'interpretació, la seva bellesa l'ha portat també a ser portada de revistes com Siete i la prestigiosa Maxim.

Haver arribat a ser actriu professional, creus que ha estat l’evolució del que va començar com un hobbie o sempre ha existit una predisposició per aconseguir-ho?
Doncs la veritat és que de ben petita volia dedicar-me a això… vaig començar primer amb anuncis, després com animadora i ballarina, passant per presentadora d’un programa i més tard vaig començar a interpretar. Quan ets petita tot t’agrada i això era el meu somni, però després quan et fas gran i comences a veure que res és tan fàcil com sembla és complicat. Vaig fer una parada de dos anys i em vaig dedicar a estudiar (no molt la veritat, tot s’ha de dir jeje) però després de rebre una trucada d’un vell amic que era director em vaig donar compte que per molt difícil que sigui si t’agrada has de lluitar pel teu somni, en el meu cas ser actriu. I aquí estic! Poquet a poquet…

Així doncs el teu factor clau va ser la trucada.
Exacte, la del meu amic Pepe Ganga al que li dec tot pràcticament… ja havia treballat amb ell, feia 13 anys més o menys, en un episodi de Canguros i em volia contractar per un projecte de cinema, el qual al final no va veure llum. Però allò em va fer adonar que era realment el que volia fer, i tot el demés es pot dir que ha estat sort, que per desgràcia en aquesta feina és un factor que sempre t’ha d’acompanyar.

Creus que és bàsic controlar els nervis davant d’una gran oportunitat o millor confiar en les teves possibilitats? 
Les dos coses són molt importants, els nervis poden fallar en moltes ocasions, a més el procés d’aconseguir un treball acostuma a ser llarg, hi han una sèrie de proves en les que t’estàs jugant el paper i tanta competència i gent bona ho fa encara més complicat. Sempre has de confiar en les teves possibilitats i per suposat no perdre els nervis! Encara que a vegades és molt difícil!

En el teu cas ha estat més difícil arribar o mantenir-te?
Jo soc de les que creu que mai et pots mantenir del tot. Arribar va ser “fàcil” tenia 8 anys, vaig fer la proba i em van agafar, era com un somni i a la vegada un joc, després quan vaig tornar en aquest món quan ja era més gran, doncs igual estàs allí un temps fent proves, fent cursos d’interpretació, etc… i de sobte encaixes amb el que busquen! En el cas de Agitación+IVA, el programa no va ser la gran cosa amb audiència però si que ens veien bastant i vam estar 3 temporades… i després quan feia pocs mesos que s’havia acabat em va sortir l’oportunitat de Manolo & Benito Corporeision; però qui sap, això és una loteria, avui estàs treballant del que t’agrada i el demà és incert, per això has de tocar de peus a terra.

Tindrem una altre temporada de Manolo y Benito Corporeision?
Doncs em sap greu dir-te que no jeje, una pena perquè havia un gran equip i uns grans professionals treballant en aquesta sèrie, però el món de la televisió és així.

Treballar al costat de tants grans actors va ser fàcil?
Doncs la veritat es que deu ni do quin repertori d’actors, Terele Pavez, Carlos Iglesias, Isabel Blanco, Carmen Rosi, etc… i em tiraria una hora donant noms! La primera vegada que arribes allí, arribes “cagada” jaja, però després és genial, treballar amb gent així es aprendre constantment, són tots meravellosos i tenen molt per oferir.

Ets sents més còmode fent humor?
M’encanta fer de tot però la veritat és que fer humor és molt divertit! A Agitación+IVA hi havia moments en els que no hi havia manera de que sortissin d’una tirada les seqüències, perquè et mories de riure! Però cal dir que facis el que facis és un regal…és molt bonic poder transmetre sensacions a les persones que t’estan veient des casa seva, tant si és una rialla, com una llagrimeta… aquest treball requereix molt d’esforç però la recompensa interior és tant gran…

Darrere de l’actriu com bé has dit s’amaga una estudiant, com ho fas per compaginar-ho tot?
Doncs la veritat es que vaig deixar els estudis universitaris fa molt de temps, ara estudio més aviat el que vull, però a temporades, fent cursets d’uns mesos, perquè a vegades amb els intensius acostumes a començar el curs i et surt una feina!  Així que ho faig com puc.

Per una noia sortir a la portada de la revista Maxim que representa?
Doncs quasi em moro de vergonya quan vaig veure les fotos jaja. Era la segona portada que feia i ja sabia més o menys el que era però soc bastant vergonyosa i  sempre fa cosa. Quan fas les fotos tot va genial perquè es respira un ambient de confiança, el meu representant anava amb mi, la gent et tracta molt bé, però quan veus la revista als quioscs de sobte t’entra una cosa per tot el cos, i dius Déu meu! Tot el món pot comprar-la i veure’m! Quina por! Jaja Però la veritat és que les fotos van quedar molt boniques i tinc un molt bon record d’aquella experiència.

Tothom us parla del preu de la fama. Però també ha d’agradar que la gent conegui el teu treball gràcies a la televisió i que d’aquesta forma arriba el que fas a més gent no?
Jo crec que quan els actors o la gent del món de la tv parla del preu de la fama, suposo que es refereixen a la falta d’intimitat. De sobte estàs prenent un cafè amb un amic i al dia següent estàs al Tomate i a totes les revistes, suposo que és molt dur, de moment estic feliç, perquè si que em reconeixen, però en un grau molt inferior i que reconeguin el teu treball sempre agrada. De moment no he arribat en aquests extrems i la veritat ho prefereixo jeje.

Que fas a les teves estones lliures?
Doncs moltes coses, sortir amb gent, estar amb la família, escoltar música, m’encanta anar al cinema, vaja el mateix que qualsevol persona de la meva edat.

Per cert que escoltes?
De tot, estic bastant oberta a tot tipus de música, m’agrada de tot!

Col·lecciones totes les teves entrevistes, aparicions a televisió i tot el que rodeja la teva carrera?
Acostumo a fer-ho, no per res, perquè després odio veure’m! Però es bo i sobretot molt bonic tenir-ho, a vegades em poso a veure els programes que feia quan era una nena i em puc passar hores rient de les pintes que portava, de les cares que feia, em porten molt bons records totes aquelles cintes.

Passa en poques ocasions que la fama ho canvia tot no?
Depèn del cas, quan hi ha fama normalment és perquè hi ha molt de treball darrere, i el treball crida a més treball, és una roda. Però si et refereixes a la persona interiorment, crec que la fama canvia a qui es deix canviar. Sempre s’ha de tenir clar qui som, d’on venim i a on volem anar i sobretot tenir els peus a terra, això de la televisió són temporades, algú es posa de moda i hi ha una espècie de revolució en els medis de comunicació i dura un temps, per això és millor relaxar-se i seguir sent un mateix.

Quins objectius et marques en els propers anys?
Doncs tots! El meu objectiu és poder seguir treballant en alguna cosa que em faci ser feliç… només això.

Una salutació pels teus fans i lectors de Xikket.com
Us envio un petó gegant i us dono les gràcies per aquesta estoneta amb vosaltres, i us desitjo sobretot moltíssima felicitat! Que al cap i a la fi és el més important, una salutació!