ENTREVISTA AMB RELK REALITZADA PER XIKKET
Sempre
s'ha dit que els projectes dance o electrònics cantats en
català no tenen sortida, aquesta és una dinàmica
que s'està posant en dubte des de fa uns quants anys amb
el sorgiment de noves formacions i productors del nostre país.
Aquest és el cas de la formació Relk d'Arenys de Munt,
una de les màximes exponents del moviment electrònic
a Catalunya, la qual construeix la seva música utilitzant
dos estils tan diferents com l'electrònica i el folk, amb
uns resultats realment espectaculars i que poc a poc s'estan donant
a conèixer entre el gran públic. No us perdeu l'entrevista
i encara menys la seva pàgina web www.relk.org on podreu
escoltar tots els seus treballs.
Qui
formeu el grup Relk?
Jordi Bilbeny, Montse Majà, Coqui Castells, Maira Comalat
i Joan Vallcorba.
Com
us vau conèixer i va néixer la formació?
La Maira va conèixer a en Jordi, un dia de festa, en un bar,
mitjançant una ex parella. Més tard, la Maira va participar
en una obra de teatre dirigida per en Jordi, i durant la vida s'han
anat coneixent per diverses coincidències o trobades expresses.
A en Joan i en Coqui, la Maira els va conèixer quan cantava
amb l'orquestra "Mr face i la comissió". A la Montse,
la varem conèixer quan la van anar a trobar per formar part
del nou grup. Relk va néixer a Arenys de Munt quan en Jordi
va proposar a en Joan musicar les seves poesies i a la Maira cantar-les
en un espectacle-concert d'una única representació.

Què
intenteu oferir amb el vostre sò?
MAIRA: Jo intento oferir el què em surt de dins mitjançant
les paraules d'en Jordi i la música d'en Joan. Suposo que
tots intentem transmetre què sentim i com sentim de la millor
manera que sabem.
JOAN: Com a grup, intentem commoure els sentits de l'oient i alhora
trobar un camí per expressar la Bellesa.

Amb
quin nom definiríeu la vostra fusió folk i electrònica?
MAIRA: Primer de tot, no la definiria folk electrònica. És
difícil, no, posar-hi un nom? La definiria com a poesia musicada
amb vestits formats per diferents peces (electròniques, instrumentals,
vocals...), la qual, sigui pel tipus d'instruments, per la veu o
pel sol fet de ser en català, pot donar un aire mediterrani.
Així doncs, se'n podria dir... deixa'm, pensar...: música
poelectromediterrània.
JOAN: Cançó electrònica del mediterrani
Cançó (són poesies musicades) electrònica
(pel suau envolcall electrònic) del mediterrani (pels girs
melòdics i harmònics i perquè és de
on som i no volem fingir ser d'un altre lloc)

Poesia
en estat pur, entrega vocal i lluïdesa en la composició,
és suficient per cridar l'atenció del gran públic
en un món mediàticament comercial?
MAIRA: No és suficient. La producció hi fa molt, el
vendre't hi fa molt, les discogràfiques hi fan molt, l'educació
hi fa molt... També és cert que mediàticament
influeix molt la música comercial en l'educació de
l'oïda, que ajuda que en la majoria els puguin cridar més
l'atenció les músiques que els han ensenyat, siguin
ben fetes o mal fetes. S'hauria de tenir més ànim
d'investigació. Hauríem de ser més curiosos
i aprendre a entendre el què realment ens agrada, perquè
ho sentim així o perquè ens ho han fet sentir d'aquesta
manera. Bé, tan sols és una opinió. I mentre
hi hagi algú a qui li agradi Relk, doncs jo ja puc estar
contenta i no sentir-me tan sola, tenint a algú amb qui compartir
allò que sento.
JOAN: No. Cal, també, tenir sort, prendre paciència,
aprofitar les oportunitats i, el més difícil, trobar
temps per poder fer tot això sense rebre el sou mínim
per subsistir.

Internet
és un amic o un enemic per vosaltres?
MAIRA: Per a mi, és un amic. A mi m'ha ajudat a conèixer
molts cantants i molts grups que potser hagués tingut feina
en descobrir. Sí, sóc una mica "piratilla",
però és que no puc fer-hi més! La meva escassa
economia no em permet el luxe de comprar-me un CD perquè
me n'hagi fet gràcia tan sols la portada, o perquè
hagi escoltat una cançó que m'hagi burjat el interior
sense saber-ne res de la resta del propi CD. El fet d'haver-hi Internet,
m'ha ajudat en la meva formació, investigació, experimentació
i educació musical. També ens ha ajudat, als Relk,
a donar-nos a conèixer, a intercanviar paraules, sentiments,
emocions, sensacions... amb els escriptors del Blog que tenim penjat
a la nostra web. A la web hi pengem el què fem, com ens sentim
en certs moments, opinions...
JOAN: Internet i Relk són amics
Relk fa poesia i música
per ser llegida i escoltada i internet ofereix aquesta possibilitat
a tothom que la vulgui aprofitar.
Tots
els components del grup heu treballat o treballeu amb altres formacions,
Relk és l'oportunitat de fer alguna cosa alternativa o trencar?
MAIRA: En quan a trencar, no m'agradaria fer-ho amb res. Tant el
passat com el present, em formen cada dia com a persona. Res és
dolent si t'agafes les experiències com a alimentadors o
reforçants de l'ànima. Amb els altres grups expresses
i treballes sobre unes coses, i amb Relk, n'expresses i en treballes
d'altres, però tu continues essent tu, i per tant, una cosa
no em queda més lluny que un altra. Penso que al contrari.
Cada grup on he estat n'és un complement de tots.
JOAN: Relk és l'oportunitat de crear un llenguatge, un estil
i una estètica pròpies.

Que
ha de passar a Catalunya perquè el pop alternatiu sigui reconegut
a gran escala a l'igual que el rock o el ska? Existeix un verdader
circuit independent?
MAIRA: Penso que s'hauria d'educar a les persones en tots els àmbits,
i a partir d'aquí, cadascú que decideixi em què
s'hi sent més identificat. Suposo que hi hauria d'haver les
mateixes oportunitats per a tots els sectors. Estic parlant d'una
educació escolar, mediàtica, festiva, cultural...
on la Generalitat hauria d'incidir-hi més. I en quan al circuit
independent, no se si n'existeix un de verdader, ni un de mig verdader.
JOAN: Crec que falta interès per part del públic.
El interès del públic el generen els mitjans de comunicació.
Si no hi ha promoció no hi pot haver públic interessat.
Si no hi ha públic no hi ha concerts ni es venen discos.
I
la Generalitat realment ajuda a la creació de música
en català?
MAIRA: Crec que ens hauríem de creure més que som
un territori amb llengua i cultura pròpies, i que amb el
convenciment, la Generalitat hauria de recolzar-nos més en
aquests dos sentits. Tant les sales (teatres, locals de nit...)
com les discogràfiques i ajuntaments, haurien de rebre subvencions
amb uns criteris ben pensats que ajudin al músic català
a promocionar-se i que no haguem de tocar tan sols per amor a l'art,
o simplement no tocar (que d'alguna cosa també hem de viure,
si volem contribuir amb la cultura!). Bé, aquest fet, no
tan sols passa en la música en català, sinó
en la música en general, de Catalunya. També crec
que hi hauria d'haver més facilitat per a poder crear-te
com a músic. Necessitem uns coneixements, com a mínim
bàsics, per a poder transmetre el què sentim. Necessitem
ser bons músics, bons comunicadors, tenir-ne les eines suficients,
ser grans persones i creure que no és la llengua qui determina
si una cançó sona bé, sinó una bona
música. Penso que hi ha molt complex lingüístic
a l'hora de fer música. Si parlem, escrivim i pensem en Català,
perquè ho hem de fer en Castellà o en Anglès?
Potser per vendre a fora del país? No m'ho crec. Hi ha catalans
que venen fora! La Maria del Mar Bonet, l'Albert Pla, en Lluís
Llach... Però si el bò que te la música o l'art
és que és dels millors mitjans per a fer-nos entendre,
per a transmetre el nostre sentiment, la nostra repressió,
els nostres complexes! També crec que haurien de crear escoles
amb bon personal i amb matrícules a l'abast de tothom. Amb
l'ESMUC, per exemple, no n'hi ha prou. No pot ser que cada any surtin
tan sols una o dues places de segons quins instruments, i que s'hi
pugui presentar gent de tot el món. Això no és
contribuir en la música, això és una collonada!
Tampoc és lògic que per entrar a una escola com l'ESMUC,
hagis hagut d'estudiar prèviament en una altra escola i pagant
una quantitat important de diners. Penso que tothom hauria de tenir
l'oportunitat d'estudiar música, econòmicament parlant,
tant moderna com clàssica. No pot ser que encara s'esdevingui
com a un sector elitista. Penso que la música forma part
de la cultura, tan catalana com mundial, i que no es tracta d'una
distracció més, sinó d'un mitjà que
ens ajuda culturalment, sentimentalment, expressivament, lingüísticament,
creativament... Penso que la música ens ajuda a fer-nos com
a persones.
JOAN: Ho intenta
però crec que no se'n surt. Intento
explicar-me: Quan la música en català té gana,
la Generalitat va al riu, en treu un peix i li dóna
però l'endemà la música en català torna
a tenir gana i la Generalitat ha de tornar al riu i repetir el procés
penso que el que hauria de fer -i no fa- la Generalitat és
ensenyar a pescar a la música en català, preservar
el riu de les agressions externes per tal que els peixos creixin
sans i no es morin contaminats i intentar que peixos d'altres llocs
arribin al nostre riu, però clar, per fer això caldria
que la Generalitat cregués -realment- que la música
en català pot aprendre a pescar.
En
els vostres videoclips podem trobar la mateixa riquesa visual i
textura que en les vostres peces musicals, intenteu donar una imatge
en concret?
MAIRA: Sí. Intentem visualitzar allò que sentim, que
tot tingui un sentit amb el què volem transmetre, tot i que
és complicat perquè cada ment pot caminar per semblants
experiències però crear-nos imatges diferents en cadascú.
Encara que no crec que defugin molt unes de les altres. A part d'això,
també és complicat expressar certes imatges quan el
pressupost que tens per a fer-ho no s'adequa amb les teves idees,
i quan no domines massa l'art del llenguatge visual.
JOAN: Intentem que tots els llenguatges que utilitzem (poètic,
musical, visual, interpretatiu) vagin en la mateixa línia
i expressin els sentiments inicialment continguts en les poesies
d'en Jordi.

Que
té la llengua catalana que no tinguin altres llengües
musicalment parlant?
MAIRA: Personalment, el què te, és que jo, quan la
sento, puc entendre'n millor el missatge, i quan la canto, puc expressar-la
millor perquè se ben bé el què dic. No crec
que tingui res més que puguin tenir les altres. Cada llengua
te la seva maduresa personal. Potser la Catalana és més
madura que l'anglesa, per la seva història, no ho se. Simplement
és la llengua en què millor em desenvolupo.
JOAN: És el mitjà ideal per expressar la nostra realitat.
Per
quan un nou àlbum o treball?
MAIRA: Esperem poder-lo gravar aquesta primavera, i que com a màxim
surti per Nadal. Però quan més aviat, millor!
JOAN: Treballem per poder presentar en directe el nostre projecte
al voltant de la llibertat pels volts de maig
Discogràficament
parlant la idea també és tenir-ho enllestit al maig
però aquesta és una qüestió que en gran
mesura no depèn de nosaltres i per tant es fa més
difícil de pronosticar.
Una
salutació pels vostres fans i lectors de Xikket.com.
Saludem als lectors de xikket.com i els convidem al nostre web (relk.org)
on podran escoltar-nos, llegir-nos i veure'ns ... ens farà
ilusió rebre algun missatge dient que ens heu conegut gràcies
a xikket.com ...
|