ENTREVISTA AMB RELK REALITZADA PER XIKKET

Sempre s'ha dit que els projectes dance o electrònics cantats en català no tenen sortida, aquesta és una dinàmica que s'està posant en dubte des de fa uns quants anys amb el sorgiment de noves formacions i productors del nostre país. Aquest és el cas de la formació Relk d'Arenys de Munt, una de les màximes exponents del moviment electrònic a Catalunya, la qual construeix la seva música utilitzant dos estils tan diferents com l'electrònica i el folk, amb uns resultats realment espectaculars i que poc a poc s'estan donant a conèixer entre el gran públic. No us perdeu l'entrevista i encara menys la seva pàgina web www.relk.org on podreu escoltar tots els seus treballs.

Qui formeu el grup Relk?
Jordi Bilbeny, Montse Majà, Coqui Castells, Maira Comalat i Joan Vallcorba.

Com us vau conèixer i va néixer la formació?
La Maira va conèixer a en Jordi, un dia de festa, en un bar, mitjançant una ex parella. Més tard, la Maira va participar en una obra de teatre dirigida per en Jordi, i durant la vida s'han anat coneixent per diverses coincidències o trobades expresses. A en Joan i en Coqui, la Maira els va conèixer quan cantava amb l'orquestra "Mr face i la comissió". A la Montse, la varem conèixer quan la van anar a trobar per formar part del nou grup. Relk va néixer a Arenys de Munt quan en Jordi va proposar a en Joan musicar les seves poesies i a la Maira cantar-les en un espectacle-concert d'una única representació.

Què intenteu oferir amb el vostre sò?
MAIRA: Jo intento oferir el què em surt de dins mitjançant les paraules d'en Jordi i la música d'en Joan. Suposo que tots intentem transmetre què sentim i com sentim de la millor manera que sabem.
JOAN: Com a grup, intentem commoure els sentits de l'oient i alhora trobar un camí per expressar la Bellesa.

Amb quin nom definiríeu la vostra fusió folk i electrònica?
MAIRA: Primer de tot, no la definiria folk electrònica. És difícil, no, posar-hi un nom? La definiria com a poesia musicada amb vestits formats per diferents peces (electròniques, instrumentals, vocals...), la qual, sigui pel tipus d'instruments, per la veu o pel sol fet de ser en català, pot donar un aire mediterrani. Així doncs, se'n podria dir... deixa'm, pensar...: música poelectromediterrània.
JOAN: Cançó electrònica del mediterrani … Cançó (són poesies musicades) electrònica (pel suau envolcall electrònic) del mediterrani (pels girs melòdics i harmònics i perquè és de on som i no volem fingir ser d'un altre lloc)

Poesia en estat pur, entrega vocal i lluïdesa en la composició, és suficient per cridar l'atenció del gran públic en un món mediàticament comercial?
MAIRA: No és suficient. La producció hi fa molt, el vendre't hi fa molt, les discogràfiques hi fan molt, l'educació hi fa molt... També és cert que mediàticament influeix molt la música comercial en l'educació de l'oïda, que ajuda que en la majoria els puguin cridar més l'atenció les músiques que els han ensenyat, siguin ben fetes o mal fetes. S'hauria de tenir més ànim d'investigació. Hauríem de ser més curiosos i aprendre a entendre el què realment ens agrada, perquè ho sentim així o perquè ens ho han fet sentir d'aquesta manera. Bé, tan sols és una opinió. I mentre hi hagi algú a qui li agradi Relk, doncs jo ja puc estar contenta i no sentir-me tan sola, tenint a algú amb qui compartir allò que sento.
JOAN: No. Cal, també, tenir sort, prendre paciència, aprofitar les oportunitats i, el més difícil, trobar temps per poder fer tot això sense rebre el sou mínim per subsistir.

Internet és un amic o un enemic per vosaltres?
MAIRA: Per a mi, és un amic. A mi m'ha ajudat a conèixer molts cantants i molts grups que potser hagués tingut feina en descobrir. Sí, sóc una mica "piratilla", però és que no puc fer-hi més! La meva escassa economia no em permet el luxe de comprar-me un CD perquè me n'hagi fet gràcia tan sols la portada, o perquè hagi escoltat una cançó que m'hagi burjat el interior sense saber-ne res de la resta del propi CD. El fet d'haver-hi Internet, m'ha ajudat en la meva formació, investigació, experimentació i educació musical. També ens ha ajudat, als Relk, a donar-nos a conèixer, a intercanviar paraules, sentiments, emocions, sensacions... amb els escriptors del Blog que tenim penjat a la nostra web. A la web hi pengem el què fem, com ens sentim en certs moments, opinions...
JOAN: Internet i Relk són amics … Relk fa poesia i música per ser llegida i escoltada i internet ofereix aquesta possibilitat a tothom que la vulgui aprofitar.

Tots els components del grup heu treballat o treballeu amb altres formacions, Relk és l'oportunitat de fer alguna cosa alternativa o trencar?
MAIRA: En quan a trencar, no m'agradaria fer-ho amb res. Tant el passat com el present, em formen cada dia com a persona. Res és dolent si t'agafes les experiències com a alimentadors o reforçants de l'ànima. Amb els altres grups expresses i treballes sobre unes coses, i amb Relk, n'expresses i en treballes d'altres, però tu continues essent tu, i per tant, una cosa no em queda més lluny que un altra. Penso que al contrari. Cada grup on he estat n'és un complement de tots.
JOAN: Relk és l'oportunitat de crear un llenguatge, un estil i una estètica pròpies.

Que ha de passar a Catalunya perquè el pop alternatiu sigui reconegut a gran escala a l'igual que el rock o el ska? Existeix un verdader circuit independent?
MAIRA: Penso que s'hauria d'educar a les persones en tots els àmbits, i a partir d'aquí, cadascú que decideixi em què s'hi sent més identificat. Suposo que hi hauria d'haver les mateixes oportunitats per a tots els sectors. Estic parlant d'una educació escolar, mediàtica, festiva, cultural... on la Generalitat hauria d'incidir-hi més. I en quan al circuit independent, no se si n'existeix un de verdader, ni un de mig verdader.
JOAN: Crec que falta interès per part del públic. El interès del públic el generen els mitjans de comunicació. Si no hi ha promoció no hi pot haver públic interessat. Si no hi ha públic no hi ha concerts ni es venen discos.

I la Generalitat realment ajuda a la creació de música en català?
MAIRA: Crec que ens hauríem de creure més que som un territori amb llengua i cultura pròpies, i que amb el convenciment, la Generalitat hauria de recolzar-nos més en aquests dos sentits. Tant les sales (teatres, locals de nit...) com les discogràfiques i ajuntaments, haurien de rebre subvencions amb uns criteris ben pensats que ajudin al músic català a promocionar-se i que no haguem de tocar tan sols per amor a l'art, o simplement no tocar (que d'alguna cosa també hem de viure, si volem contribuir amb la cultura!). Bé, aquest fet, no tan sols passa en la música en català, sinó en la música en general, de Catalunya. També crec que hi hauria d'haver més facilitat per a poder crear-te com a músic. Necessitem uns coneixements, com a mínim bàsics, per a poder transmetre el què sentim. Necessitem ser bons músics, bons comunicadors, tenir-ne les eines suficients, ser grans persones i creure que no és la llengua qui determina si una cançó sona bé, sinó una bona música. Penso que hi ha molt complex lingüístic a l'hora de fer música. Si parlem, escrivim i pensem en Català, perquè ho hem de fer en Castellà o en Anglès? Potser per vendre a fora del país? No m'ho crec. Hi ha catalans que venen fora! La Maria del Mar Bonet, l'Albert Pla, en Lluís Llach... Però si el bò que te la música o l'art és que és dels millors mitjans per a fer-nos entendre, per a transmetre el nostre sentiment, la nostra repressió, els nostres complexes! També crec que haurien de crear escoles amb bon personal i amb matrícules a l'abast de tothom. Amb l'ESMUC, per exemple, no n'hi ha prou. No pot ser que cada any surtin tan sols una o dues places de segons quins instruments, i que s'hi pugui presentar gent de tot el món. Això no és contribuir en la música, això és una collonada! Tampoc és lògic que per entrar a una escola com l'ESMUC, hagis hagut d'estudiar prèviament en una altra escola i pagant una quantitat important de diners. Penso que tothom hauria de tenir l'oportunitat d'estudiar música, econòmicament parlant, tant moderna com clàssica. No pot ser que encara s'esdevingui com a un sector elitista. Penso que la música forma part de la cultura, tan catalana com mundial, i que no es tracta d'una distracció més, sinó d'un mitjà que ens ajuda culturalment, sentimentalment, expressivament, lingüísticament, creativament... Penso que la música ens ajuda a fer-nos com a persones.
JOAN: Ho intenta … però crec que no se'n surt. Intento explicar-me: Quan la música en català té gana, la Generalitat va al riu, en treu un peix i li dóna … però l'endemà la música en català torna a tenir gana i la Generalitat ha de tornar al riu i repetir el procés … penso que el que hauria de fer -i no fa- la Generalitat és ensenyar a pescar a la música en català, preservar el riu de les agressions externes per tal que els peixos creixin sans i no es morin contaminats i intentar que peixos d'altres llocs arribin al nostre riu, però clar, per fer això caldria que la Generalitat cregués -realment- que la música en català pot aprendre a pescar.

En els vostres videoclips podem trobar la mateixa riquesa visual i textura que en les vostres peces musicals, intenteu donar una imatge en concret?
MAIRA: Sí. Intentem visualitzar allò que sentim, que tot tingui un sentit amb el què volem transmetre, tot i que és complicat perquè cada ment pot caminar per semblants experiències però crear-nos imatges diferents en cadascú. Encara que no crec que defugin molt unes de les altres. A part d'això, també és complicat expressar certes imatges quan el pressupost que tens per a fer-ho no s'adequa amb les teves idees, i quan no domines massa l'art del llenguatge visual.
JOAN: Intentem que tots els llenguatges que utilitzem (poètic, musical, visual, interpretatiu) vagin en la mateixa línia i expressin els sentiments inicialment continguts en les poesies d'en Jordi.

Que té la llengua catalana que no tinguin altres llengües musicalment parlant?
MAIRA: Personalment, el què te, és que jo, quan la sento, puc entendre'n millor el missatge, i quan la canto, puc expressar-la millor perquè se ben bé el què dic. No crec que tingui res més que puguin tenir les altres. Cada llengua te la seva maduresa personal. Potser la Catalana és més madura que l'anglesa, per la seva història, no ho se. Simplement és la llengua en què millor em desenvolupo.
JOAN: És el mitjà ideal per expressar la nostra realitat.

Per quan un nou àlbum o treball?
MAIRA: Esperem poder-lo gravar aquesta primavera, i que com a màxim surti per Nadal. Però quan més aviat, millor!
JOAN: Treballem per poder presentar en directe el nostre projecte al voltant de la llibertat pels volts de maig … Discogràficament parlant la idea també és tenir-ho enllestit al maig però aquesta és una qüestió que en gran mesura no depèn de nosaltres i per tant es fa més difícil de pronosticar.

Una salutació pels vostres fans i lectors de Xikket.com.
Saludem als lectors de xikket.com i els convidem al nostre web (relk.org) on podran escoltar-nos, llegir-nos i veure'ns ... ens farà ilusió rebre algun missatge dient que ens heu conegut gràcies a xikket.com ...