ENTREVISTA AMB SERGI DOMENE REALITZADA PER XIKKET

Ha plogut molt des que Sergi Domene va donar les seves primeres passes dins el món de la ràdio a l’emissora local de Cornellà. Des d’aquell petit debut fins a dia d’avui la seva carrera artística no ha deixat d’evolucionar. Enrere queden programes com el Ponte a Top amb Quique Tejada o el mític Blackrac que li van donar l’empenta necessària per també entrar a treballar professionalment dins el món del disc-jockey. Actualment el podem trobar punxant com a resident de la sala New Pachà de Barcelona i exercint de radio locutor a Flaix Fm, a la qual també acompanya en la seva gira de festes de promoció. A més de tot això ha tingut l’oportunitat de debutar a la petita pantalla com a presentador amb el programa La Burra i de realitzar multitud de produccions i compilacions que han estat editades per les discogràfiques més importants del nostre país.

Com vas començar a Ràdio Cornellà?
Doncs de casualitat, vaig entrar de carambola acompanyant un amic a fer una prova, i dels dos es van quedar amb mi curiosament, i d’aquesta forma vaig donar el primer pas dins el món de la ràdio.

Quants anys tenies llavors?
Era molt jovenet, devia tenir uns 14 o 15 anys, no tenia ni la veu acabada de desenvolupar.

Ser disc-jockey i radio locutor són dos facetes independents?
Són dos coses independents quan no treballes en una emissora com Flaix Fm, i són coses perfectament combinables quan ho fas. Las tasca de disc-jockey té molt a veure amb la programació d’una emissora com Flaix Fm, quan treballes en un altre perfil de ràdio no tenen tant a veure. En el meu cas són dos facetes perfectament compaginables.

Que va representar per tu treballar amb Quique Tejada?
Doncs el pas endavant necessari per enlairar-me i arribar on soc ara . Va ser el que em va oferir el impuls necessari per volar sol, ell va ser el que em va introduir amb tot el tema de discoteques, productores, estudis de gravació, etc... Estant al seu costat vaig aprendre molt de tot el que rodeja aquest món.

Així podríem dir que va representar el punt d’inflexió de la teva carrera que va fer-te passar d’amateur a professional?
Va ser una cosa molt accidental perquè no buscava això en absolut, el que passa es que una cosa porta a l’altre. El Quique mentre va estar amb mi tenia una tasca molt lligada en tot aquest món del disc-jockey i la producció fins el moment que va decidir deixar-ho i dedicar-se en una altre cosa totalment diferent. Jo vaig decidir continuar i fins a dia d’avui.

Veus el món de la ràdio tal com te l’imaginaves abans de treballar-hi?
És un món màgic, que encara que sembli mentida va evolucionant constantment, fins i tot els que ens hi dediquem diàriament tampoc no sabem on arribarà o quin serà el seu futur més immediat ja que està en constant canvi, canvien les tendències, els gustos, les formes d’escoltar-la, la forma de fer ràdio, aquesta és la màgia que ens manté vius. Pots tenir bons i mals dies, fins i tot temporades que t’agradaria deixar-ho, però us asseguro que quan ho deixes al cap del temps tens unes ganes immenses de tornar-hi. És difícil d’explicar per aquells que no s’hi dediquen perquè és una sensació estranya, passa de ser una professió a una vocació, però tots els que coneixen el món de la ràdio encara que sigui esporàdicament saben a que em refereixo.

El teu programa més personal a nivell musical va ser Blackrac?
Si, perquè se’m va donar carta blanca a nivell musical, cosa difícil avui en dia en qualsevol ràdio, a part que ens van donar una franja horària d’emissió molt bona per fer una programació molt diferenciada de la que l’emissora feia pel matí més dedicada a un públic adult. Fèiem i desfèiem tal com volíem. Van ser tres temporades, sense canviar el format gràcies a l’acceptació del públic, només vam variar alguna de les veus com en Jordi Carreras o el Miquel Vílchez.

Va coincidir amb la teva etapa de disc-jockey resident a la sala l’Atlàntida de Sitges.
Correcte tot va anar molt lligat, va ser engegar el programa i engegar també la residència a l’Atlàntida de Sitges, van ser un dels primers i principals espònsors publicitaris que van confiar més amb el programa.

Quina repercussió professional va tenir ser presentador de televisió en el programa la Burra de City Tv?
Professionalment molta, perquè jo soc bastant inquiet a nivell de mitjans de comunicació en general, encara que no canvio la ràdio per cap altre. Però la televisió em va mostrar un camp que desconeixia totalment, i per una persona inquieta va ser fantàstic, a part de presentar el programa vaig aprendre tot el tema de realització, il•luminació, guions, àudio, etc... tot molt enriquidor. Ni tan sols després tenint altres ofertes de televisió m’he plantejat tirar-m’hi de cap perquè prefereixo la ràdio.

Estàs preparant actualment algun tema a nivell de producció?
La veritat és que el tinc bastant abandonat, m’atreu molt i disposo de medis però requereix d’un temps per aconseguir una sonoritat i creativitat del qual actualment no disposo. Depèn molt del temps lliure que tinguis i de l’època de l’any professionalment parlant.

Quants anys fa de la teva residència a Pachà Barcelona?
Doncs des del dia de la inauguració, crec que aproximadament uns 5 anys. Han anat passant moltes persones i staff però per sort encara aguanto com a disc-jockey. Segueix sent una de les discoteques més espectaculars a nivell de disc-jockey, ja que la visiten molts disc-jockeys de primer nivell i de molt renom.

T’agrada més sortir de gira o una residència fixa?
Són coses totalment diferents, si tingués sessions cada setmana a Pachà segurament m’acabaria avorrint una mica i la discoteca també ho faria de mi. Les dos formes són molt valides, el fet de viatjar hem permet enriquir-me adaptant-me a diferents situacions i conèixer gent i ciutats.

Quins són els clubs musicals que més han marcat la teva carrera com a disc-jockey?
Dos, Pachà Barcelona i l’Atlàntida. Són els llocs on he pogut crear un criteri musical en les meves sessions i on s’ha reconegut més la meva figura com a disc-jockey. D’altres llocs que també destacaria en segon terme són l’actual Shoko que en aquell temps era El Cel Barcelona, el Nivell 2 de Mataró, però en aquells temps la figura del disc-jockey no era tan valorada.

T’has atrevit mai a punxar algun tema cantat en català?
No ha caigut mai a les meves mans cap tema cantant en català, ni he tingut el temps per poder-los fer. Primer que no hi ha molt quantitat de produccions en català, i en segon trobar el lloc i moment per poder-los posar és complicat. Però qui sap si en un futur tinc la maleta fins dalt de temes en català, tant de bo, tot depèn del criteri de la gent. El disc-jockey avui en dia té molt difícil inculcar estils musicals.

Que li demanes a l’any 2008?
Continuar com fins ara, m’agrada bastant la tranquil•litat i no m’agraden les sorpreses negatives o positives si estic bé. Una mica millor posats a demanar estaria bé, però no tinc gaire cosa a demanar, perquè crec que tinc més del que m’agradaria.

Una salutació pels nostres oients i els teus fans.
Una salutació ben forta i moltíssimes gràcies per interessar-vos per la meva feina. Que el 2008 ens porti més i millor ritme que aquest passat 2007. I tots aquells futurs disc-jockeys que tinguin molta paciència, ànims i siguin molt crítics amb el que fan, endavant les atxes!

ENTREVISTA ANTERIORMENT REALITZADA EN DIRECTE DINS EL PROGRAMA NÚMERO 66 DE XIKKET FM
CLICA AQUÍ PER DESCARREGAR-LA EN MP3.