ENTREVISTA AMB EL MAG WALTER per Maria Pasqual i Xikket

La mare dels germans Ponte pot estar ben orgullosa de l'èxit dels seus dos fills, el gran un dels millors mags del món, presentador d'un programa propi a la televisió més important d'Itàlia i un líder com demostra en tots els seus espectacles, i el germà petit ídol de masses amb la seva música i les seves posades en escena. Descobrim que s'amaga darrere la màgia i el pensament del gran Walter, tot un "privilegio raro" en exclusiva per Xikket.com

Quan i com vas començar a ser un mag?
Vaig començar a l’edat de 12 anys. M’encantaven els jocs de màgia i proposava a tothom el clàssic joc de: “escull una carta i després torna-la a amagar juntament amb les altres”. El sistema era fàcil, memoritzava la carta que venia abans i després buscava la següent. Òbviament al final tots ja coneixien o descobrien immediatament el truc i amb molta simpatia se’n fotien de mi (menys la meva àvia, que amb tanta amabilitat fingia de quedar-se molt sorpresa cada cop que descobria quina carta havia escollit). Llavors vaig veure clarament que només tenia dues possibilitats: deixar de fer el mag o aprendre nous jocs. Vaig descobrir el manual d’en Paperinik i vaig escollir el segon camí.

Quins van ser els teus primers mestres?
Hi ha hagut moltíssimes persones importants en la meva vida, m’han ajudat i m’han seguit, i avui en dia encara ho fan. Amics amb els quals comparteixo i intercanvio idees i jocs, però amb els que sobretot comparteixo l’amor per la màgia. Si en canvi em fas pensar amb qui realment m’ha ensenyat la màgia, em venen al cap tres grans artistes: Enzo Pocher, que em va introduir dins el món de la màgia, Vittorio Balli, amb el qual he creat un gran camí fins arribar on estic ara, i Don Silvio Mantelli, conegut com a mag Sales, que encara avui en dia és un dels meus punts de referència, i no només pel que fa a la màgia, sinó en la mateixa vida.

Quan i com va començar a poder viure professionalment dins aquest món?
No hi va haver un dia en concret, sinó que ha estat un creixement continu. Vaig començar a fer espectacles des de ben petit, i de fet sempre he estat un professional, perquè l’art i la màgia sempre han estat la meva principal font de vida. Molts artistes abandonen el seu treball i es dediquen a fer de mags només. Jo, en canvi, he començat a treballar fent de mag, i encara faig de mag. Avui, però, comparteixo la màgia dins el món televisiu. I gràcies a ella puc continuar amb la meva passió, amb la qual puc entretenir tanta gent. Hi ha una cançó molt bonica de Fabrizio De Andrè (l’autor original de la cançó Geordie, que més tard ha remixat en Gabry) que diu: “pensava que bonic que és veure que quan els meus dits s’acaben, una guitarra comença”, i jo crec que dels meus dits sempre comença una bareta màgica.

Quan vas començar a treballar dins el món de la televisió com mag i presentador?
La meva carrera de presentador va començar amb una cadena del satèl·lit digital, anomenada “Marco Polo”, amb el programa “ZAP ZAP”, que era per a nens. Després vaig entrar a Canale 5, amb la sort de poder presentar el famós programa “Operazione Five”, un programa dedicat a la història de les reds Mediaset. Però la gran fama que vaig obtenir en la televisió va ser gràcies a Michele Guardi, que em va obrir les portes de casa seva, i em va permetre de presentar “In Famiglia”, a Rai Due. Al cap de poc temps vaig conèixer, per casualitat, el meu “jefe”, però que avui en dia és el meu millor amic: Gian Stefano Spoto. Gràcies a ell he tingut la possibilitat de créixer, d’aprendre i, gràcies a la confiança que va dipositar en mi, d’assumir la primera responsabilitat d’escriure tot un programa televisiu i després presentar-lo.

Parla’ns una mica del teu programa “Arcana” de Rai Due.
Més que d’un projecte us parlo d’un fill, d’un amor sense límit. Arcana va néixer durant un dinar amb el meu “jefe”, quan li vaig començar a explicar què significava ser un mag i com era tot el que hi havia darrera de la màgia. I així es va donar compte que no tots anem amb barrets i conills, sinó que hi ha tot un món per a descobrir. Encara que més tard em va assegurar que els jocs de màgia mai tindrien èxit a la televisió. Quan vaig tornar a l’estudi, vaig començar a escriure un possible programa històric que parlés de la màgia des dels seus inicis. I després de més de 3 anys de portes tancades davant el meu nas, com per art de màgia, el meu programa va ser aprovat. L’objectiu era, a part de crear un bonic i entretingut programa, demostrar que la màgia és també un art, com la música. Un art amb milers d’anys a l’esquena, com qualsevol art. El programa està funcionant molt bé, hem tingut un èxit increïble i crec que he aconseguit tot el que em vaig proposar.

Quin és el teu pròxim treball televisiu?
Ja estic treballant en la segona edició d’Arcana, i també col·laboro en el programa de Roberto Giacobbo anomenat “Ragazzi c’è Voyager”.

Què representa per a tu l’art de la màgia?
La vida, ja que gràcies a la màgia he pogut viure moments màgics, també en la meva vida privada. Gràcies a la màgia fa anys que puc gaudir treballant. I em fa moltíssima il·lusió quan escolto que la meva gent més propera m’anomena “mag”, en comptes de Walter. La meva vida no seria la mateixa sense la màgia i l’il·lusió.

Quin és el teu somni artístic?
Des de petit sempre havia anat als convenis del CMI a Bolonia, i m'assentava al fons perquè costava menys i no tenia prou diners per a comprar un altre seient. Llavors, el meu somni era, algun dia, poder seure a primera o segona fila. Fa tres anys vaig aconseguir pujar a l’escenari i presentar la gala del Congresso Nazionale del CMI. El que m’apassionaria, però, seria poder presentar el Festival de San Remo! També seria meravellós ser el guanyador dels jocs Fism.

Parla’ns una mica del teu espectacle actual.
“Mai m’hagués imaginat que la màgia pogués ser tan divertida”. Aquesta és la frase que més m’agrada sentir. I fer que la gent s’emocioni i es sorprengui gràcies a la meva màgia.
La durada és aproximadament d’una hora: els primers 15 minuts els dedico a la màgia clàssica, amb foc i coloms, encara que ho presento d’una manera molt moderna, amb músiques particulars i un ritme molt ràpid. En la segona part, d’uns 45 minuts, la paraula és la protagonista i endinso el meu públic dins un món ple d’il·lusions, bromes, gags i sorpreses. Quan acaba l’espectacle, desitjo que el públic s’hagi divertit i hagi rigut, però que sobretot tingui la sensació d’haver vist miracles verdaders davant els seus propis ulls.

Quines són les teves lectures preferides?
Des del punt de vista màgic, m’encanta Tamariz, i m’han divertit molt els llibres de Raul Cremona. Les meves lectures fora el món de la màgia són més avorrides. Mai llegeixo novel·les perquè, equivocant-me, tinc la sensació de perdre temps, i jo sempre tinc l’ànsia de tenir massa poc temps per a viure i fer totes les coses que m’agradaria. Per això acostumo a llegir llibres d’assaig “útils”, manuals i biografies. Si hagués d’aconsellar un llibre us recomanaria, sense pensar-m’ho dues vegades, l’autobiografia d’en Benjamin Franklin, un autèntic gran treball, encara que és molt difícil de trobar.

Dóna’ns algun suggeriment per a qui es vulgui acostar al món de la màgia.
Atanseu-vos al món de la màgia, visqueu-lo, respireu l’aire dels congressos que es celebren, feu tot el possible per a conèixer diferents mags. Comenceu a estudiar i, sobretot, no comenceu a fer espectacles fins que no us hagueu llegit almenys 20 llibres diferents de màgia! Però sobretot considereu la màgia com un dona molt bella, fidel i enamorada; una dona meravellosa que pot canviar la vostra vida i fer-vos ser més fascinants i misteriosos. Una dona així no es pot trair, sinó estimar i donar molt de carinyo. Si tinguessiu una dona així, no aniríeu explicant els vostres secrets per a humiliar-la, oi? Doncs pel mateix motiu no desveleu MAI els secrets de la màgia.

Ens pots desvelar un secret?
I ara vols que em contradigui? Bé, el que sí us puc desvelar són els dos grans secrets per tenir èxit:
1) Mai dir tot allò que saps
2) …