HISTÒRIES DE LA (…) SELE
per Xikket
 

Tots els que han passat alguna vegada les jornades de selectivitat tenen la seva pròpia experiència i historieta, en la gran majoria dels casos una experiència tan apreciable com l'examen del carnet de conduir, però pocs recordaran aquells dies com uns simples exàmens que els han donat bons i mals moments si han tingut de fer front a difícils condicions de treball.

Precisament els que s'han tingut d'enfrontar a d'altres handicaps no relacionats amb l'estudi tenen el dret de queixar-se de les tristes condicions de l'alumnat en unes jornades que poden marcar la seva vida i que són preses a broma o com un simple tràmit per les autoritats i part del professorat.

Per exemple, no és normal quedar-se enganxat al seient degut a la falta de ventilació d'una classe que no està preparada per acollir més de 60 alumnes pràcticament amuntegats, una direcció que prepara exàmens amb preguntes mal expressades que fan dubtar alhora de respondre, un professorat que quan se li pregunta qualsevol punt referent a la proba et respon de males maneres, realitzar una proba de listening on s'ha de parar bé l'orella i l'activitat de sobte sigui entorpida per la megafonia del centre del davant deixant als alumnes amb cara de circumstàncies després de perdre el fil de la gravació i veure que no existeix una correcció per part dels responsables de l'aula, redactar les respostes en uns mini pupitres de braç on hi has de fer cabre el DNI, el document identificatiu, les preguntes de l'examen, les respostes, la calculadora i els bolígrafs, fent tot tipus d'acrobàcies.

Realment aquestes no són condicions per realitzar uns exàmens que poden decidir el teu futur i que t'han costat més de 82 euros que van sumats a la llarga llista de despeses que suposa aprendre i culturitzar-te. Més respecte per l'alumnat i pel futur de les persones. Sort a tots i totes amb els resultats!