MASCLES per Xikket

Sempre hi han hagut mascles amb ganes imperioses de demostrar la seva condició d'home, nit i dia, a tord i a dret.   Alguns entre moltes opcions mediocres han optat per parlar insultant constantment, d'altres per escopir allà on no passin els seus peus, d'altres per mostrar el seu pit de llop a la mínima ocasió que la temperatura ho permet, però sembla que el que més èxit té és unir-se a totes les festes que impliquin tortura descriminada a la societat animal, en especial de la taurina, sota el beneplàcit de les paraules folklore i cultura.

Veient exemples com el del San Fermín, el de festes majors sanguinàries i les inacabables corrides de toros, només podem dir que la nostra societat està avançada amb la boqueta mig oberta i en veu baixa.  No hem evolucionat massa des de l'època dels Picapedra per desgràcia, o almenys gran part de la societat. Precisament aquest grup d'il·luminats demostren dia rere dia que son possiblement els únics animals que maten sense necessitat i a sobre es diverteixen amb la tortura fins a límits impensables.

És realment patètic veure aquests dies grans grups d'energúmens corrent pels carrers de Pamplona davant d'un toro indefens pensant-se que són valents i aventurers. On està el sentit comú d'aquests éssers vius que anteposen la seva crua satisfacció personal a la vida d'un animal? Pares, fills, germans, amics i un públic totalment entregat formant una immensa cridòria en favor de la violència i el menyspreu mentrestant s'està cometent una autèntica barbàrie. Però l'exclusiva per desgràcia no la té Pamplona sinó d'altres territoris molt més propers, en els quals les tortures són ben variades i lamentables.
A més no cal ni mencionar la corrida espanyola que ens l'hem de menjar per la televisió pública com un acte folklòric i cultural, un espectacle tan i tan formatiu del que fins i tot en són fans gran defensors dels valors de la societat com els senyors Joan Manel Serrat i Joaquín Sabina, sí, aquells poetes que canten per la pau, encara que sembla ser que vibren més amb la carnisseria i la injustícia.

Quan aconseguirem que tots els humans tinguin respecte a tot el que els envolta? Tantes religions amb tantes normes i tants farts de resar per res, perquè alhora de la veritat els que més prediquen són els que més mal fan. Només em de matar per necessitat, i ni arribar-nos a plantejar marejar, maltractar o matar un animal per caprici. Així s'estalviarà amb ferits i víctimes mortals amb els seus pertinents reportatges, laments i enterraments en el pitjor dels casos, i el més important que els joves se'ls ensenyi el que està malament.
Que trista és la condició humana i que injusta és la natura, esperem que mai deixem de ser l'espècie dominant.