ENTREVISTA AMB ORIOL GRAU per Mireia Sans & Xikket

Avui tenim el gran plaer d'oferir-vos l'entrevista amb una de les grans estrelles mediàtiques del firmament del humor català, ni més ni menys que l'actor i director (entre tantes altres facetes) Oriol Grau. Molts el coneixereu per la seva exitosa trajectòria teatral, i d'altres pel seu paper fent de Palomino al programa d'Andreu Buenafuente. Si us moríeu de ganes de saber més sobre aquest gran artista tarragoní aquesta es la vostra entrevista.

En que estàs treballant actualment?
En Dames i Vells. La primera notícia que es té d'aquesta obra aquí Tarragona és del 1514. Dura 20 minuts i és còmica, es fa integrament pel carrer, tracta de les baralles que tenen unes dones joves amb el seus marits vells, i la pau que intenten posar el rector, l'alcalde i el guàrdia civil. Tot interpretat per homes, mantenint la tradició del teatre romà. És molt sarcàstica, grollera, divertida, la gent riu i també s'escandalitza.

Quina relació tens amb la ciutat de Tarragona?
Visc aquí des dels 5 anys i m'hi he criat. Un és de on ha realitzat els estudis d'EGB, jaja. M'agrada, té la mida justa, la platja al costat i tinc bons amics.

D'aquí ve la famosa cançó Muralles de Tarragona que interpretaves a televisió?
Ve perquè al treballar amb l'Andreu Buenafuente que es de Reus, existia una mena de "pique" entre els dos, i li feia ràbia quan li cantava. I aquesta broma interna la varem traspassar a la televisió. En el seu moment va ser un fenomen.

Així et podem considerar un autèntic promotor de Tarragona.
Si, li he dit més d'una vegada al alcalde que m'hauria de donar una part del pressupost que dedica al turisme, perquè li he fet molta feina. I segurament abans de que Tarragona esdevingués patrimoni de la humanitat molta gent venia a veure les muralles de Tarragona gràcies a la cançó, perquè els que em trobaven m'ho deien.

Que ens ofereix el teu teatre Sala Trono de Tarragona?
Teatre al 100%: alternatiu, diferent, de petit format, en essència.

Intentes transmetre quelcom d'especial al teu públic quan fas de director?
Depèn de l'obra. Per exemple a Dames i Vells no, només tenim ganes de fer riure criticant el poder, que és una de les maneres millors de fer riure. No pretenc res més.

La falta d'èxit del teatre actual es la falta de poder mediàtic a nivell de publicitat?
En el nostre cas és un tema que ens preocupa, hi treballem molt, a part que tenim una pàgina web, anem a la radio i sortim al diari. Normalment és un problema de pressupost.

Que creus que motivaria al públic jove a assistir al teatre?
Realment no ho sé. De fet la gent s'enamora del teatre si una obra el toca de prop, si una emoció el traspassa. Una obra dolenta pot espantar al públic més receptiu.

Les teves arrels reals són a la radio no?
Si he fet molts anys de radio, però jo als 12 anys ja volia ser actor i als 16 ja feia Dames i Vells.

Tard o d'hora la companyia el Terrat tenia de col·lapsar les televisions espanyoles?
Suposo que si, perquè es un humor diferent al que la gent està acostumada, sobretot a nivell espanyol. A Espanya es diferent, perquè estaven acostumats al humor del Cruz y Raya, Morancos, que fa gràcia sovint, però que té un contingut molt diàfan, a vegades no saps que defensen. El humor del Terrat és "gamberro" en si, però també té estil revolucionari.

Quin és el teu personatge preferit per interpretar?
L'arquebisbe de Tarragona de Dames i Vells. És un personatge que em diverteix molt, el que jo m'he inventat no el de veritat que quedi clar. El meu personatge és bastant malparit i feixista, m'encanta interpretar personatges així.

El personatge que t'ha fet més popular?
A Tarragona l'arquebisbe. A televisió el Palomino, es un personatge agraït de fer, jo no poso el cervell, sinó que ell ja té cervell propi. Quan em poso les orelles desapareix l'Oriol i ell va sol, té autonomia.

A part també havies fet de padrineta.
Si un personatge d'una senyora gran, són personatges extrets de la radio i que a vegades m'agraden més imitar-los a la radio que a la tv.

Et queda molt camí professional?
No ho sé. Era més ambiciós de jove, la meva il·lusió era tenir un grup de teatre propi i un lloc on poder representar, això ja ho tinc, ara el que tinc som ambicions purament sexuals, però professionals no, encara que pot anar a més la cosa, però tot ve sol. Les sexuals te les has de treballar més.

D'on prové la teva inspiració?
Del carrer, la gent, la vida, d'escoltar una conversa, sortir a passejar, llegir llibres, veure pel·lícules, de tot el que m'envolta.

El millor moment de la teva carrera?
Ara mateix per exemple. Tenim una obra al teatre Metropol, les entrades estan exhaurides de fa dies, la gent riu molt, em para pel carrer i em felicita. És un bon moment professional, no sé si el millor.

Et molesta que et parin pel carrer?
No, jo visc de la gent i visc de que agradi la meva feina. Negar-me a això seria estúpid i pretensiós per part meva, i tinc d'estar disposat a rebre elogis i crítiques. Una cosa si que no suporto, es que de punta a punta de carrer em cridin Palomino!, jo contra això no hi puc lluitar, no puc respondre cridant tampoc, i llavors se'm fa molt difícil i m'incomoda. Ara bé si algú ve i em parla com una persona cap problema.

Alguns artistes no se'ls hi pot parlar...
Hi ha molta timidesa en la professió, i a vegades la timidesa et pot convertir en estúpid. Pot ser que no siguin conscients de que en aquest món es puja i es baixa com si res.

Llegir o escoltar música?
Llegir. M'agrada la lectura de tot tipus, ficció i anàlisi. Però també m'agrada escoltar operes quan estic sol i música comercial quan surto de festa. Fins i tot rotllo Chill Out i música dance lleugera.

Vas estar cantant a la Gramola de la Iaia?
Va ser una escola d'estar a dalt l'escenari, van ser 8 anys, anant per tots els pobles. Si tu fas un concert i fas pagar entrada la gent et respecta una mica, però si tu vas de berbena i la gent no paga entrada, el respecte a l'artista és molt més inferior, en el fet de que la gent et pot demanar la cançó que vulgui o pugin borratxos mil cops a l'escenari. Això realment et dona coratge, jo he estat al Vietnam musicalment parlant.

Que és més complicat caure en gràcia o fer gràcia?
A vegades hi ha gent que no fa res i cau en gràcia. Fer gràcia es més difícil.

Estar resultant positiva l'experiència d'emetre en espanyol per Antena 3?
Crec que si. Antena 3 buscava el públic jove, no sabien la fórmula, els interessava molt aquest sector de població perquè son consumidors i no tenien a la seva graella aquest tipus de públic.

Creus que el sarcasme és l'arma artística més efectiva?
És molt efectiva realment, a través del riure pots arribar a dir les grans veritats del món. Te n'adones del poder que té el riure quan els poderosos no els hi agrada que se'n riguin d'ells.

Fas servir el personatge de Palomino per treure a relluir la teva vena artística com a dibuixant i professor?
M'encanta dibuixar, encara que em critiquen molt, i treballar de professor també perquè el estar rodejat de gent jove t'ajuda a tocar de peus a terra, perquè quan treballes a la televisió a vegades perds el contacte amb la realitat.

T'has plantejat mai fer una escola de teatre?
Potser quan sigui més gran, ara no. Crec que quan s'arriba a una edat, estàs obliga't a ensenyar el que has aprés.

Una salutació als teus fans i lectors de Xikket.com
Doncs que segueixin sent els meus fans, perquè encara no cobro pensió i necessito no només els seus diners, sinó els seus aplaudiments i la seva estimació per la meva feina. A mi m'agrada molt agradar, a qualsevol artista li agrada molt agradar, a qualsevol persona li agrada molt agradar.